MAZONI
Estil: pop. rock
Membres del Grup:
Jaume Pla, Miquel Sospedra, Aleix Bou, Jordi Rudé, Toni Molina
Població: La Bisbal
Nascut l’any 1977 a la Bisbal d’Empordà, Jaume Pla va fundar la seva primera banda amb 13 anys i va anar acumulant projectes fins erigir-se en líder dels seminals Holland Park, amb notable ressò en l’escena indie de Barcelona.
Després d'un any viatjant per Europa, va abandonar la banda per dedicar-se exclusivament a Mazoni, el projecte amb què ha trobat la seva veu personal i també el reconeixement del públic. Ho va confirmar amb discos com Esgarrapada i Si els dits fossin xilòfons, amb cançons com No tinc temps (cançó de l’estiu a iCatFM) i La granja de la Paula i també amb actuacions als festivals més prestigiosos, des de Primavera Sound, BAM, PopArb i Altaveu fins al texà South By Southwest.
El darrer disc d'estudi, Eufòria 5 - Esperança 0, ha significat la consolidació de Mazoni a nivell de públic i de crítica. També ha donat peu a aventures inimaginables, com per exemple una gira de 31 concerts consecutius celebrada al març de 2010 i posteriorment recollida al disc en viu 13.31.
A més de Jaume Pla (veu i guitarra), actualment completen la formació titular de Mazoni els músics Miquel Sospedra (baix), Aleix Bou (bateria), Toni Molina (bateria i percussions) i Jordi Rudé (guitarra i teclats).
Eufòria 5 - Esperança 0
Exigim eufòria, amb la felicitat no n’hi ha prou. Ressaca, caos, psiquedèlia, mala llet, recerca, curiositat i llibertat governen el disc més honest, inconformista i sincer de Mazoni, Eufòria 5 – Esperança 0.
En el partit d’avui s’imposa amb rotunditat el plaer efímer, elevat a cotes obsessives. Però la lliga és molt llarga, i aquesta societat hedonista aixeca la vista i es troba a la deriva davant un horitzó incert, mancat d’esperança. Són les cares i les creus de les “24 hour party people”.
Musicalment, el disc és un resum de la història de la música de les darreres dècades, dels 60 fins a l’actualitat, amb l’energia del rock com a generador de catarsi. Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI, de la melodia als sons africanitzants. Guitarres i electrònica. Theremin, cello i kalimba. Eufòria 5 – Esperança 0 destaca especialment pel seu tractament del ritme, amb la col·lisió de dues bateries que són eix i motor del disc.
Pots identificar-te per deixar el teu comentari. O registrar-te si encara no ho estàs i vols tenir accès a les seccions privades del web.
Comentaris
No hi ha comentaris per aquest grup.