TONI BEIRO
Estil: Rock/Soul
Membres del Grup:
Toni Beiro(Guitarra i Veu)
Població: Olot
Web: http://www.myspace.com/tonibeiro
Toni Beiro va néixer un 6 de desembre del 74 a Olot. I des de petit ja va formar part de grups de música després d’aprendre a tocar la guitarra de forma autoditacta.
Als 14 anys va gravar la seva primera maqueta amb els Stop 's, la seva primera banda, amb el seu germà Herman i uns amics de l'institut. Aquest mateix any van compartir escenari amb els Umpa-pah, Tancat per defunció i algun músic de Sopa de Cabra, quan el rock en català s'introduïa amb força al país.
Als 17 anys la mateixa banda es va presentar en un concurs de Barcelona a la sala Volta amb més de 73 grups, i van aconseguir quedar primers en la modalitat de rock en català. Van gravar el seu primer LP amb el nom de "Grans concerts Volta 92", compartint disc amb Armando de Exprés de Bohèmia i altres.
Sense descans algun, procedent de bandes com La Banda del Bronx o De Pobres, que liderava al costat de Herman Beiro, va decidir emprendre la seva carrera en solitari. Així, als 26 anys va gravar la seva primera maqueta d'aquesta nova etapa, el nas, 6 cançons a guitarra i veu amb l'estil que el caracteritzarà a partir de llavors, la seva veu esquinçada i guitarra amb ànima, una fusió entre el pop rock, el soul i el blues amb aires del sud. Amb ella va decidir presentar-se al concurs "Embarraca't" de Figueres, amb el qual va obtenir el primer premi.
Un temps després, es va embarcar gairebé per casualitat en la gira El principi del començament d'Antonio Orozco, el 2004. Toni estava treballant de backline quan el propi Orozco, després d'escoltar cantar en una prova de so, va decidir donar-li l'oportunitat d'obrir els seus concerts com a teloner tan sols amb la seva guitarra i la seva veu, en més de 70 concerts per tot Espanya. Durant la gira, va aconseguir vendre més de 2000 còpies del seu primer treball, conquistant al públic sempre amb la seva simpatia i naturalitat.
El 2005 va fitxar amb EMI al costat d'altres artistes com Pitingo i Vanesa Martín, entre altres, en un disc anomenat El Mussol Reial (9 nous artistes).
El 2006 va treure el seu primer disc en solitari, Indomable, sota la producció de Tato Latorre per World Music Factory, la primera companyia que va apostar per ell. Durant aquest any i el següent, va ser presentant i promocionant el disc, amb la seva banda La Resistència, en sales com Luz de gas, Razzmatazz, Zac Club, Sala Caragol, Galileu Galilei, Auditori de la Cartoixa, The River, La Mirona, etc , i en ràdios i televisions locals per tot l'estat.
El 2008 va conèixer a Nacho Lesko, gran músic i productor de la vella escola que ha acompanyat sempre a L'últim de la fila, Manolo García, Estopa i Rosario, entre molts més, i aquest es va encarregar de produir el seu segon disc, Fills d'un món hostil, en el que va col.laborar també en els teclats i acordió, i on va participar La Resistència i també una de les millors seccions rítmiques de tot el país, els germans Bao (Pepe Bao, O'funk'illo, i Angie Bao, Estopa i moltíssims més). El disc es va presentar en directe per primera vegada a la sala Platea (Girona), al costat de Lesko, Pepe Bao i Ángel Abad (bateria de la Resistència).
Uns mesos després, Beiro col.laborar com a artista convidat amb Raimundo Amador dins el festival Etnival (Girona). Des d'aleshores ha anat tocant les seves cançons en format elèctric amb La Resistència i també en acústic, acompanyat per Jordi Carles (Aspid i altres) a la guitarra i als cors.
El 2010 va gravar dos singles en català amb World Music Factory: Llençar Endavant, que va sonar pels mitjans catalans, i El Petit més Gran, cançó dedicada al futbolista Leo Messi (FC Barcelona), que va tenir molt bona resposta en els mitjans esportius i per això va actuar a El Primer Toc de Rac 1 (dirigit per Raul Llimós, on es barreja el futbol, el sentit de l'humor i la bona música) en diferents ocasions, a La nit del Lloro de Barça TV, en Hat Trick Barça, en Esports 3 de TV3 i a BTV (programa La Porteria, presentat i dirigit per Pitu Abril, que després d'escoltar-li va donar l'oportunitat de presentar-la en directe en l'especial del programa 400 a antena).
A la tardor d'aquest any, després de molt esforç i tenacitat, veurà la llum el seu quart treball, Utopies coloristes, un disc que torna a produir ell mateix com ja ho va fer al Per nassos, amb la meitat del treball en format elèctric i el resta en format acústic, els seus dos registres de directe.
Pots identificar-te per deixar el teu comentari. O registrar-te si encara no ho estàs i vols tenir accès a les seccions privades del web.
Comentaris
No hi ha comentaris per aquest grup.