L'ENTREVISTA A ESTEVE PLANA

L’Esteve Plana és un pagès de vocació que va néixer i viu a Sant Miquel de Campmajor. És un home tranquil i que no perd els nervis. La seva vida és la família, el camp, el bosc i el bestiar. Als 71 anys però, la seva vida campestre es va veure alterada per un programa de televisió. I és que l’Esteve va ser un dels representants gironins de l’ultima edició del popular programa Casal Rock. Orella Activa es va traslladar al mas on viu amb la seva dona per entreveure les inquietuds musicals i l’experiència viscuda per l’avi Esteve.

1. Com s’ho va fer això vostè de passar de l’aixada al Razzmatazz? Va ser voluntari?
Nooo! m’hi van apuntar, és clar! Vaig passar vàries preseleccions i proves. Finalment varem quedar seleccionats una dona i jo de Banyoles. A l’ultima prova la pobra dona va quedar ben enrogallada dels nervis i em van triar a mi.

2. I vostè, no en tenia de nervis?
Ai no! Perquè n’hauria de tenir? Estava ben tranquil. L’Esteve no s’hi posa mai de nerviós!! (apunta la Maria, la seva dona, mentre rega les plantes del jardí)

3. Quina música escoltava quan era jove? Quins artistes eren els seus artistes favorits?
Doncs la veritat és que això de la música no m’ha dit mai massa res. Escoltava les sardanes quan era la festa major i de petit doncs cantàvem les caramelles i els goigs a la Mare de Déu. De fet encara en canto de caramelles amb un grup que ens reunim de tant en tant. Ells van ser els que van insistir a apuntar-me al càsting.

4. Així doncs, això de la música rock, no l’havia escoltada ni de lluny?
Bé... de fet si!. El meu fill tocava el baix amb un grup. Com es deien?... Chuck Birres Band o alguna cosa així. Assajaven en un local del mas però jo quan els sentia ja marxava ben lluny per no sentir aquella fressa.

5. Així potser no li va costar tant posar-se la cresta i cantar el Should I Stay or Should I go de The Clash? L’havia escoltada mai?
El que tocava el meu fill no era pas rock era molt més fort i feien molta més fressa. No l’havia escoltada mai la cançó però totes les de CASAL ROCK em van agradar.

6. Quina li va agradar més?
Potser la d’en Mazoni. Ens va costar molt al principi però a poc a poc en Marc ens hi fa ver entrar.

7. Eufòria de Mazoni és en català però... l’anglès com el portava?
Xurastei or xuragou... botifarra de perol! Amb això ho dic tot! L’anglès pitjor que la Pantoja (subratlla tot rient la Maria)

8. Vostè va ser un dels afortunats que va anar a Londres als AIR STUDIOS per on han passat U2, The Police o Coldplay entre d’altres. Quina anècdota recorda?
Doncs que a l’aeroport un gos se’m va llançar a sobre!. Segur que devia sentir l’olor del gos de casa o d’alguna gallina. Vés a saber!. La veritat és que va ser un viatge molt bonic, no hi havia estat mai a Londres. Ens van tractar molt bé i varem visitar el museu del rock.

9. Què és el millor que s’emporta de CASAL ROCK?
Lo millor ha estat la germanor amb tothom, la pinya que hem fet entre tots. Participants, músics, equip... Quan ens vam acomiadar n’hi havia més d’un que tenia els ulls negats...

10. I el pitjor?
El pitjor és no haver pogut aportar-hi més. Donar més de mi perquè les coses sortissin més bé.

11. Ho repetiria?
Si, val la pena. Dóna molta vida. Com deia un company del programa això ens ha donat 10 anys de vida.

12. Quin instrument li va cridar més l'atenció?

Potser el piano perquè veus que el noi va tocant i tocant però no sents ven bé què està fent. I la bateria, que fa molta fressa!.

 

13. Els horaris d'un pagès i els d'una estrella del rock serien compatibles?

Tot és compatible, però jo sóc pagès de vocació. M'agrada la tranquilitat i tinc els meus horaris. Tot i això quan érem a Londres jo era el primer d'aixecar-se a les 6 del matí i despertava a tothom.

 

14. Què és més dur?

Les dues coses tenen la seva feina. Ser una estrella de rock també deu ser dur, si.

15. I ja per acabar. Què en pensa d’aquella frase que diu que la música amansa les feres?
Hi estic d’acord. La música et distreu i et treu les cabòries. Et posa en òrbita i et relaxa.