CRÒNICA: BULLIT A BADALONA

Estàvem avisats que la puntualitat de la sala Estraperlo no és un dels seus forts i en aquesta ocasió vam ser víctimes de la seva (mala) fama. Amb tres quarts d'hora de retard sortien THE DESTROYED ROOM a l'escenari a defensar el seu emo pop heretat com no dels caps de cartell de la nit. Una banda tova que en un atac de autocomplaença es van dedicar a regalar cd's amb temes triats pels cada un dels membres de la banda. Sense comentaris. Tot seguit van saltar a l'escenari els de Sant Feliu. Se'ls notava amb ganes d'agradar i el seu començament va ser explosiu, impregnant l'escenari i la sala de moviment i energia, que el públic rebia amb  entusiasme. Van descarregar cançons del seu esgotat disc "Squared Wheels" (encara en queda algun per MOBY DISK i l'FNAC ens deien al final de la nit ) i ens van presentar algunes de les noves cançons que estan composant. Val a dir que les noves cançons respiren més i tenen més dosi de melodia, cosa que fa millorar substancialment la  falta de matissos de la seva música,  i també els fa avançar un pas més en la recerca del seu estil. M'atreviria a recomanar més joc entre les dues guitarres. Tanmateix el grup va sonar compacte i potent i va ser un molt bon escalfament per rebre les estrelles de la nit. Els de Kansas tornaven 5 anys després i amb un EP sota el braç "Simple Science". Només sortir a l'escenari la ovació va ser unànime. Després d'un primer tema per posar les coses apunt va arribar el deliri amb Holiday i la sala es va posar del revés, literalment, gent saltant, tirant-se de l'escenari, es veien peus en comptes de caps... A partir d'aquí el públic entregat va corejar cada una de les cançons i es que no es van deixar cap dels seus hits dels 90, incloent la versió magnífica del Close to me de THE CURE. El cantant,  amb uns quants quilos de més,  conservava l'emotivitat de la seva veu i no va defraudar deisant-se la veu en tots i cada un dels temes. El baixista inexpressiu complia amb la seva funció i el bateria amb cara de nen, entregat, picava amb ganes l'instrument  que treia un so una mica apagat. Tanmateix el so global era bo i potent, com ha de ser!.  El concert es va agafar un descans amb la balada I'll catch you seguida d'un tema amb desenvolupament instrumental inclòs (molt bo, s'ha de dir!) que va acabar amb un crescendo que el públic va agraïr. Van acabar amb el hit Ten Minutes, cançó perfecte d'emo-core,  que portar a l'éxtasi a tota la sala. Un molt bon final que va deixar la gent més que suada, i amb un somriure de punta a punta de la cara.