VOLANT ENTRE ELS NÚVOLS DE...PEDRO

El món de la música té coses inexplicables. Una d'elles és com al cap de dos discs ben estructurats i ponderats, segueix passant tan desapercebut a l'Estat Espanyol el projecte de Depedro, aventura personalíssima de Jairo Zabala, músic connotat amb l'actual escena madrilenya, tot i que va néixer a Barcelona, i que compta al curriculum col-laboracions amb gent de prestigi, com ara Calexico i Russian Red.

Però aixi és. I per tant també vam estranyar que estigués apuntat per l'Auditori de Girona el concert d'aquest ignorat cantautor, el passat dissabte 4 de febrer, a la Sala de cambra. Però afortunats els que hi érem, ja que vam gaudir-ho amb sorpresa i satisfacció. La nit va començar amb molt bon peu i només el fred que feia a fora de l'Auditori va aconseguir fer-nos baixar una mica la temperatura.

La sala petita no estava plena del tot, però el públic ho va donar tot des del principi. I és que Depedro ens va seduïr a l'instant, amb una posada en escena propera, sensible i assequible.

El segon CD de l'artista d'orígen barceloní, Nuves de papel (2011) sona cautivador, farcit de temes rodons, entre un country tex-mex i pinzellades latines, però- sempre dins una òrbita pop indie Radio 3. En resum, una guitarra acústica perfecte i una banda que l'entén i l'acompanya, desenrollant melodies suaus, atmosfèriques per moments i, com a corolari, un imaginari molt personal, suau i vital.

Jairo Zabala, que ara és Depedro, ens ensenya què és la música i què és ser un músic. Necessitem que segueixi volant lluny, més enllà dels núvols.

Text: Núria Castellò i Alexandre Nunes

Fotos: Núria Castellò